Els sistemes operatius

El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Els sistemes operatius més utilitzats són:
Sistema operatiu Windows: desenvolupat per Microsoft. És el més estès en l'àmbit domèstic i en les seves diferents versions.
Sistema operatiu Mac OS: Desenvolupat per Apple Computer. ES fa sevir, sobretot, per a feines de disseny, edició de vídeo i arts gràfiques.
Sistema operatiu Lindox: creat per Linus Torvals. ES tracta d'un sistema operatiu de codi obert: el seu ús és gratuït i no s'ha de pagar per utilitzar-lo legalment.  

Examen estructures

Tabla d'exploradors de fitxers

Extensió	Tipus de fitxer	Programes
txt, doc	Text	Word
jpg,	Imatge	Paint
zip, rar	Fitxer comprimit	Win
exe	Aplicació	Whatsapp
wav, mp3, mid, aiff	So	Sotfónic
avi, mov, mpg	Pel·lícula	Reproductor de videos
hlp	Fitxer d’ajuda	Html
htm, html	Pàgina d’Internet	Youtube

Estructures artificials i naturals

Exercicis d'estructures

16.-Què és el que anomenem càrrega?
Són les forces que actuen sobre una estructura.

17.-Digues tres estructures en les quals sigui impresindible utilitzar tirants.
Un pont, una tenda de campanya i una antena.

18.-Per què creus que no es van construir gratacels en l'antiguitat?
Per que no tenien el material adequat ni els medis.

19.-Quin element constructiu feien servir els romans per donar estabilitat i alçada a les edificacions?
Tirants.

20-Es construeixen estructures triangulades i tramades? Si. En saps alguna? Les muntanyes ruses.

23-Busca una solució perquè la biga d'aquest pont no es deformi per flexió.

Exercicis d'estructures

1-Què és una estructura? Una estructura és un conjunt resistent i estable d'elements capaços de suportar forces i transmetre-les als punts de suport.

2-Identifica l'estructura de cinc edificis del teu entorn.

Torre del prat de llobregat.

Edifici al costat del "Tibidabo"

Sagrada Família

Hangar aeroport del prat de llobregat

Arc de triomf (Barcelona)

Estructures estables

Les estructures estables són aquelles que, se'ls aplica una força, conserven la seva posició. Són estructures inestables les que en aplicar-hi un petit impuls perden l'equilibri.

Tipus d'estrctures

Compressió.

Un element o una estructura estan sotmesos a un esforç de tracció quan hi actuen a sobre forces que tendeixen a augmentar-ne la longitud, és a dir, a estirar-los.

Flexió.
Una estructura o un element estan sotmesos a un esforç de flexió quan les forces o les càrregues tendeixen a doblegar-los.

Cisalla.
Un element està sotmès a un esforç de cisalla quan les forces que actuen paral·lelament al sentit de la secció tendeixen a tallar-lo; és a dir, tendeixen a desplaçar una secció respecte a l'altre.

Torsió. 
Un element està sotmès a un esforç de torsió quan les forces que hi actuen tendeixen a fer girar una secció respecte a l'altra; és a dir, a retorçar-lo.

Tracció.
Una estructura o un element estan sotmesos a un esforç de tracció quan hi actuen a sobre forces que tendeixen a augmentar-ne la longitud, és a dir, a estirar-los.

Elements d'una estructura

Fonament:
Totes necessiten ar-se sobre una base resistent. Aquesta base la conformen els fona-ments, que solen estar per sota del nivell de terra. És l'equivalent  a les arrels dels arbres. La major part d'e-dificis s'aixequen sobre fonaments de formigó per evitar que s'aixequen sobre fonaments de formigó per evi-tar que s'enfonsin pel propi pes.

Columnes o pilars:
Són barres verticals dissenyades especialment per suportar esforços de compressió.

Bigues:
Són barres horitzontals que estan sotmeses a esforços de flexió. Les diverses plantes d'un edifici se suporten amb bigues.

Arc:
Element amb forma corba que serveix per cobrir un forat entred dos pilars,  i que suporta una part de l'estructures descarregant el pes als extrems. (Detall de l'esglèsia de Thira a Santoniri, Grècia).

Tirants:
Són cables o barres que suporten esforços de tracció. Poden ser d'acer i serveixen per augmentar la resistència i l'estabilitat d'una estructura. (Pont de Carlos Fernández Casado, Lleò.)

Materials i estructures

Època	Materials	Estructures
Prehistòria	Fustes i pedres.	Cabanes.
Egipte	Pedra, fusta i morter.	Pedra, formant columnes amb llinda, als temples i piràmides.
Roma	Pedra, fusta, maó i morter.	Teatres, aqüeductes, arcs, voltes i cúpules.
Edat mitjana (romànic)	Pedra, fusta i maons.	Esglésies i fortaleses. Predomini de murs de càrrega i arcs de mig punt.
Edat mitjana (gòtic)	Pedra, fusta i maons.	Esglésies i palaus. Arcs ogivals i estructures més lleugeres que permetien amplis espais per col·locar vidrieres.
Revolució Industrial	Acer.	Ponts, estacions de tren, naus industrials i vaixells. Formació de grans estructures metàl·liques.
Actualitat	Acer i formigó.	Gratacels, ponts, grans estructures que fan servir, sobretot, bigues i pilars.

Aplicacions i programes

Les aplicacions són programes que funcionen dins els sistemes operatius i que resolen problemes específics. Per exemple:

• Un processador de text serveix per escriure.
  
   
• Un programa de disseny gràfic s'utilitza per dibuixar. 
  
• Un visor multimèdia permet veure pel·lícules i escoltar música.
  

Iconos

Un icono es un pequeño gráfico en pantalla que identifica y representa a algún objeto, usualmente con algún simbolismo gráfico para establecer una asociación. 

El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Els sistemes operatius més utilitzats són:
Sistema operatiu Windows: desenvolupat per Microsoft. És el més estès en l'àmbit domèstic i en les seves diferents versions.

Exercicis de perifèrics

36. Busca informació a Internet sobre diversos models de càmeres fotogràfiques digitals, i completa una taula com ara el següent per a dos o tres models diferents.

Camerà	Samsung WB250B
Resolució màxima	14.2 megapíxels
Zoom òptic	18
Tipus de targeta de memòria que admet	targeta CF
Alimentació	Batería recargable: SLB-10A Tipus de connector: micro USB (5 pin)
Preu	169 €

Escàner

L'escàner és un dispositiu d'entrada de dades que converteix a format digital la imatge estampada o impresa en un paper, perquè es pugui visualitzar a la pantalla i tractar a l'ordinador.

Els escàners que es fan servir industrialment solen ser molt cars, grans i ràpids, i alguns de molt específics són capaços de digitalitzar fins i tot figues tridimensionals.

Incorporen un mosaic sensible a la llum, anomenat CCD, i una bombeta que es desplaça al llarg d'una superfície plana i il·lumina el full.


Escàners es connecten a l'ordinador a través del port USB.


La qualitat es valora pel nombre de punts per polzada que és capaç de digitalitzar: la resolució. A més resolució, més qualitat. La resolució s'expressa amb dues xifres: una indica la resolució vertical; l'altra, l'horit-zontal.


Un cop feta la converció, la imatge capturada es pot tractar amb qualsevol aplicació de retoc fotogràfic o de dibuix.

La llum de la bombeta incideix sobre el paper, i el contingut es reflecteix sobre el CCD. Aquest té una ma-triu de punts fotosostenibles, és a dir, que s'activen amb la llum, que són els que realment digitalitzaven la imatge. 

Cameres digitals

Les càmeres digitals permeten fer fotografies i emmagatzemar-les en fitxers digitals directament, en lloc d'utilitzar una pel·lícula fotogràfica convencional, de negatiu o diapositiva.

Un cop fetes les fotografies, cal transferir-les digitalment o bé imprimir-les.

 

Exercicis de perifèrics

5-Relaciona cada perifèric d'entrada amb la tasca que fa.
A) Enregistrar sons: Micròfon
B) Escriure textos: Teclat
C) Dibuixar amb el llapis òptic: Tauleta gràfica
D) Moure's per la pantalla: Ratolí
E) Digitalitzar fotos: Escàner

6-Practica. Identifica al teclat d'un ordinador:
a) El teclat numèric: Tabulació
b) La barra espaiadora: Alternativa
c) Les tecles de funció: Control
d) Algunes tecles especials: Escapar

Dos tipus de ratolí

Ratolí de bola. O ratolí tradicional, té una bola que gira i es desplaça per una estoreta. Quan gira la bola, uns rodets interns també giren, i per mitjà d'un procés força senzill, un xip transforma els senyals rebuts en ordres que s'envien a la placa base. 

Ratolí òptic. No tenen bola; disposen d'una petita càmera que pren milers d'imatges per segon. Després es comparen les imatges succesives i es pren nota de les diferències, que s'interpreten com a canvis en la posi-ció del ratolí. Els ratolins òptics no necessiten estoreta. 

Les regles d'or al taller

Aquestos son els pasos que has de seguir al taller de tecnologia.

Tintatge de la fusta

Tints amb aigua

Tints amb alcohol

Exercicis de perifèrics

31-Quin dels perifèrics següents és d’entrada i quina és de sortida?                                

Entrada	Sortida
Ratolí	Impressora
Teclat	Webcam
Escàner	Mòdem
Càmera digital	Monitor

32-Dels perifèrics següents, quins són d’entrada? Joystick. Quins són de sortida? Auriculars, altaveus i reproductor de música. I quins són, simultà-niament, d’entrada i sortida? Webcam i lector de targetes.

Sistemes d'emmagatzematge

Suport	Capacitat	Característiques	Què emmagatzema?
Disquet	1,44 MB	Lectura-escriptura	Documents de text, altres documents. En desús.
Tarjeta de memòria	Variable	Lectura-escriptura	Música, imatges i da-des.
Disc dur	Centenars de GB	Lectura-escriptura	Software de tot tipus.
CD-ROM	700 MB	Només lectura	Àudio, software, i-matges.
CD-R, CD-RW	700MB	Lectura-escriptura	Àudio, software, i-matges.
DVD-ROM	4, 8-17 GB	Només lectura	Pel·lícules, dades, jocs.
DVD±R, DVD-RAM, DVD±RW	4GB	Lectura-escriptura	Vídeo digital, foto-grafies digitals, enci-clopèdies electròni-ques.
HD-DVD	30-45 GB	Lectura-escriptura	Pel·lícules, jocs.
Blu-Ray	46 GB	Lectura-escriptura	Pel·lícules, jocs.

Unitats que es fan servir en informàtica per mesurar la quantitat d'informació

Unitat	Equivalència	Exemple
Byte (B)	8 bits (b)	Un nombre
Kilobyte (KB)	1.024 bytes	10 línies de text
Megabyte (MB)	1.024 KB	50 pàgines
Gigabyte (GB)	1.024 MB	Enciclopèdia de 40.000 pàgines
Terabyte (TB)	1.024 GB	Biblioteca de 20.000 vo-lums

Els taulers artificials

Característiques:
1.-Són més econòmics que la fusta natural. S'aprofita el 100% dels arbres.
2.-Són més plans i llisos.
3.-Poden tenir mides molt més grans.
4.-No es deformen, ni podreixen, ni es coquen.

Fonamentalment, poden ser de tres tipus:

• Contraplacat. Es fabrica enganxant entre si capes fines de fusta, col·locades de manera que les fibres de la capa inferior quedin perpendiculars a les de la capa superior.

 

• Aglomerat. S'obté a partir d'encenalls i trossos de fusta tractats a pressió i després encolats. El pro-ducte resultant es premsa formant planxes i es deixa secar.

• Premsat o de fibra. Es fabrica amb fibres de fusta seca, per compressió a alta pressió i temperatu-ra, i s'uneix amb resina sintètica. El producte ofereix una textura fina i uniforme de cantells perfectes.

Vistes de un cotxe

Tipus de sotware

Classificació de les fustes

Segons les propietats que acabem d'estudiar, hi ha molts tipus de classificacions possibles. La més comuna les divideix en:

• Fustes toves. En general, es tracta d'arbres resinosos de fulla perenne (coniferes), de color blanquinós i fàcils de treballar, com ara el pi o l'avet. 

• Fustes dures. Corresponen als arbres de fulla caduca: el freixe, la noguera, el roure, el faig i el banús.