viernes, 28 de febrero de 2014
jueves, 27 de febrero de 2014
miércoles, 26 de febrero de 2014
Exercicis de perifèrics
31-Quin dels perifèrics
següents és d’entrada i quina és de sortida?
Entrada
|
Sortida
|
Ratolí
|
Impressora
|
Teclat
|
Webcam
|
Escàner
|
Mòdem
|
Càmera digital
|
Monitor
|
32-Dels perifèrics següents, quins són d’entrada? Joystick.
Quins són de sortida? Auriculars, altaveus
i reproductor de música. I quins són,
simultà-niament, d’entrada i sortida? Webcam i lector de targetes.
Sistemes d'emmagatzematge
Suport
|
Capacitat
|
Característiques
|
Què emmagatzema?
|
Disquet
|
1,44 MB
|
Lectura-escriptura
|
Documents de text, altres
documents. En desús.
|
Tarjeta de memòria
|
Variable
|
Lectura-escriptura
|
Música, imatges i da-des.
|
Disc dur
|
Centenars de GB
|
Lectura-escriptura
|
Software de tot tipus.
|
CD-ROM
|
700 MB
|
Només lectura
|
Àudio, software, i-matges.
|
CD-R, CD-RW
|
700MB
|
Lectura-escriptura
|
Àudio, software, i-matges.
|
DVD-ROM
|
4, 8-17 GB
|
Només lectura
|
Pel·lícules, dades, jocs.
|
DVD±R,
DVD-RAM,
DVD±RW
|
4GB
|
Lectura-escriptura
|
Vídeo digital, foto-grafies
digitals, enci-clopèdies electròni-ques.
|
HD-DVD
|
30-45 GB
|
Lectura-escriptura
|
Pel·lícules, jocs.
|
Blu-Ray
|
46 GB
|
Lectura-escriptura
|
Pel·lícules, jocs.
|
Unitats que es fan servir en informàtica per mesurar la quantitat d'informació
Unitat
|
Equivalència
|
Exemple
|
Byte (B)
|
8 bits (b)
|
Un nombre
|
Kilobyte (KB)
|
1.024 bytes
|
10 línies de text
|
Megabyte (MB)
|
1.024 KB
|
50 pàgines
|
Gigabyte (GB)
|
1.024 MB
|
Enciclopèdia de 40.000 pàgines
|
Terabyte (TB)
|
1.024 GB
|
Biblioteca de 20.000 vo-lums
|
jueves, 13 de febrero de 2014
Els taulers artificials
Característiques:
1.-Són més econòmics que la fusta natural. S'aprofita el 100% dels arbres.
2.-Són més plans i llisos.
3.-Poden tenir mides molt més grans.
4.-No es deformen, ni podreixen, ni es coquen.
Fonamentalment, poden ser de tres tipus:
1.-Són més econòmics que la fusta natural. S'aprofita el 100% dels arbres.
2.-Són més plans i llisos.
3.-Poden tenir mides molt més grans.
4.-No es deformen, ni podreixen, ni es coquen.
Fonamentalment, poden ser de tres tipus:
- Contraplacat. Es fabrica enganxant entre si capes fines de fusta, col·locades de manera que les fibres de la capa inferior quedin perpendiculars a les de la capa superior.
- Aglomerat. S'obté a partir d'encenalls i trossos de fusta tractats a pressió i després encolats. El pro-ducte resultant es premsa formant planxes i es deixa secar.
- Premsat o de fibra. Es fabrica amb fibres de fusta seca, per compressió a alta pressió i temperatu-ra, i s'uneix amb resina sintètica. El producte ofereix una textura fina i uniforme de cantells perfectes.
miércoles, 12 de febrero de 2014
Classificació de les fustes
Segons les propietats que acabem d'estudiar, hi ha molts tipus de classificacions possibles. La més comuna les divideix en:
- Fustes toves. En general, es tracta d'arbres resinosos de fulla perenne (coniferes), de color blanquinós i fàcils de treballar, com ara el pi o l'avet.
- Fustes dures. Corresponen als arbres de fulla caduca: el freixe, la noguera, el roure, el faig i el banús.
Caixa o bastidor
Font d'alimentació
Micropocessador amb ventilador
Memòria RAM
Mòdem
Placa base
Disc dur
Caixa
Cables
Regravadora
Lector
Caixa
DVD-ROM
Propietats de la fusta
Densitat. La densitat és la relació entre la massai el volum dels cossos.
Duresa. La duresa és l'oposició que presenta un material a ser rallat o penetrat per un altre que és més dur.
Resistència. La resistència de la fusta a la tracció depèn de la direcció en què esfa l'escorç.
jueves, 6 de febrero de 2014
L'historia de l'ordinador
ANY ESDEVENIMENT HISTÒRIC
1642. És presenta el primer ordinador que s'anomena "Pascalina", màquina de calcular inventada pel matemàtic francès B. Pascal. La màquina només podia sumar i restar, feia 36 cm X 16 cm X 9. Va ser perfeccionada per l'alemany G. Leibinz i hi va afegir l'operació de multiplicar.
Segle XX. La generalització de l'ús del corrent elèctric va fer que les màquines guanyessin rapidesa i capacitat de càlcul. Durant els primers anys del segle XX van aparèixer els primers processadors de vàlvu-les o tubs de buit.
1945. Apareix l'ENIAC, el primer ordinador modern. Va ser desenvolupat seguint els postulats de J. von Neumann i incorporava memòria. Tenia 18.000 vàlvules i era capaç de fer centenars de multiplicacions per minut. Ocupava 200 m2 i la seva unitat de memòria era força reduida.
1948. L'arribada del transitor i del circuit integrat permet la miniaturització progressiva dels equips. Cada vegada trobem sistemes més petits, cosa que facilita integrar-los en qualsevol aparell.
1975. Es fabrica el primer ordinador personal, anomenat Altair. El seu aspecte era molt diferent dels ordinadors personals actuals i també era més petit que els seus antecessors.
1977. S. Jobs i S. Wozniac creen l'empresa Apple Computer. Desenvolupen l'Apple I i l'Apple II, que ja disposaven de teclat i pantalla gràfica. La interfície gràfica va permetre que moltes persones no expertes comencessin a utilitzar els ordinadors personals.
1981. L'empresa IMB treu el mercat el Personal Computer o IBM PC, començat una línia de treball que s'ha desenvolupat fins avui.
1995. Els dos grans fabricants (IBM i Apple Computer) s'uneixen per fabricar el Power PC, l'arternativa dels IBM PC pel que fa als ordinadors personals. Un ordinador personal és aquell que fa servir una sola personal és aquell que fa servir una sola persona i que es pot utilitzar per navegar per Internet, escriure textos i moltes altres coses.
1642. És presenta el primer ordinador que s'anomena "Pascalina", màquina de calcular inventada pel matemàtic francès B. Pascal. La màquina només podia sumar i restar, feia 36 cm X 16 cm X 9. Va ser perfeccionada per l'alemany G. Leibinz i hi va afegir l'operació de multiplicar.
Segle XX. La generalització de l'ús del corrent elèctric va fer que les màquines guanyessin rapidesa i capacitat de càlcul. Durant els primers anys del segle XX van aparèixer els primers processadors de vàlvu-les o tubs de buit.
1945. Apareix l'ENIAC, el primer ordinador modern. Va ser desenvolupat seguint els postulats de J. von Neumann i incorporava memòria. Tenia 18.000 vàlvules i era capaç de fer centenars de multiplicacions per minut. Ocupava 200 m2 i la seva unitat de memòria era força reduida.
1948. L'arribada del transitor i del circuit integrat permet la miniaturització progressiva dels equips. Cada vegada trobem sistemes més petits, cosa que facilita integrar-los en qualsevol aparell.
1975. Es fabrica el primer ordinador personal, anomenat Altair. El seu aspecte era molt diferent dels ordinadors personals actuals i també era més petit que els seus antecessors.
1977. S. Jobs i S. Wozniac creen l'empresa Apple Computer. Desenvolupen l'Apple I i l'Apple II, que ja disposaven de teclat i pantalla gràfica. La interfície gràfica va permetre que moltes persones no expertes comencessin a utilitzar els ordinadors personals.
1981. L'empresa IMB treu el mercat el Personal Computer o IBM PC, començat una línia de treball que s'ha desenvolupat fins avui.
1995. Els dos grans fabricants (IBM i Apple Computer) s'uneixen per fabricar el Power PC, l'arternativa dels IBM PC pel que fa als ordinadors personals. Un ordinador personal és aquell que fa servir una sola personal és aquell que fa servir una sola persona i que es pot utilitzar per navegar per Internet, escriure textos i moltes altres coses.
miércoles, 5 de febrero de 2014
Parts d'un ordinador
-Defineix la informàtica: La informàtica és la branca de tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació mitjançant els ordinadors.
-Parts d'un ordinador: En un ordinador podem diferenciar-hi el hardware o el maquinari i el sot-ware o programari.
Hardware: el hardware o maquinari el formen totes les parts físiques i electròniques de l'ordinador.
Sotware: Fa referencia a les parts delicades de la maquinaria. El sotware el formen el sistemes operatius i els programes.
-Parts d'un ordinador: En un ordinador podem diferenciar-hi el hardware o el maquinari i el sot-ware o programari.
Hardware: el hardware o maquinari el formen totes les parts físiques i electròniques de l'ordinador.
Sotware: Fa referencia a les parts delicades de la maquinaria. El sotware el formen el sistemes operatius i els programes.
Hardware
|
Sotware
|
Caixa
|
Microsoft word
|
Teclat
|
Microsoft Powerpoint
|
Monitor
|
Skipe
|
Ratolí
|
Microsoft One Note
|
Pantalla
|
Google Chrome
|
Disc dur
|
Internet Explorer
|
Interruptor
|
Mozilla Firefox
|
Mòdem
|
GIMP
|
Ventilador
|
Messenger
|
Tipus d'ordinadors
Escull l'ordinador adient per a cada tasca.
- Emmagatzemar les dades d'una enquesta feta als usuaris del tren que esperen a l'andana.
- Visitar empreses per presentar el vídeo d'un nou automòbil.
- Dissenyar dibuixos per a una pel·lícula d'animació.
martes, 4 de febrero de 2014
Obtenció de la fusta
Avui dia, la fusta s'obté d'arbres en ple desenvolupament. Es talen a l'hivern, quan la circulació de la saba és més baixa. Les fases per obtenir la fusta són:
1.-Tala dels arbres. Es fa a mà, amb destrals i serres, o serres mecàniques.
Un cop talat l'arbre s'eliminen l'escorça i les branques.
Els troncs es transporten a la serradora per carretera, ferrocarril o vies d'aigua.
2.-Manufactura de la fusta. En aquesta fase es treu l'escorça del tronc i després es talla el tronc longitudi-nalment amb serres verticals de vaivé o serres circulars. D'aquest procés se'n obtenen taulers, taulons, xapes, fulloles i llistons.
3.-Assecatge. S'apilen les fustes de manera que quedin separades de terra i entre elles perquè hi circuli l'ai-re. Es pot accelerar el procés amb aire calent.
4.-Distribució cap a les ebenisteries, fusteries i fàbriques. La indústria de la fusta elabora l'objecte fi-nal amb els taulons naturals. Les branques i l'escorça serveixen per fabricar fustes i taulons artificials.
L'escorça també es pot fer servir en la jardineria o com a combustible.
1.-Tala dels arbres. Es fa a mà, amb destrals i serres, o serres mecàniques.
Un cop talat l'arbre s'eliminen l'escorça i les branques.
Els troncs es transporten a la serradora per carretera, ferrocarril o vies d'aigua.
2.-Manufactura de la fusta. En aquesta fase es treu l'escorça del tronc i després es talla el tronc longitudi-nalment amb serres verticals de vaivé o serres circulars. D'aquest procés se'n obtenen taulers, taulons, xapes, fulloles i llistons.
3.-Assecatge. S'apilen les fustes de manera que quedin separades de terra i entre elles perquè hi circuli l'ai-re. Es pot accelerar el procés amb aire calent.
4.-Distribució cap a les ebenisteries, fusteries i fàbriques. La indústria de la fusta elabora l'objecte fi-nal amb els taulons naturals. Les branques i l'escorça serveixen per fabricar fustes i taulons artificials.
L'escorça també es pot fer servir en la jardineria o com a combustible.
L'ordinador i el cinema
Trailer de Shrek:
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.youtube.com/embed/B88JfTyJ1Fw" width="480"></iframe>/embed/B88JfTyJ1Fw" wi
Suscribirse a:
Entradas (Atom)